PROGRAMACIÓN Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN

LITERATURA CASTELLANA 1º BACHILLERATO CURSO 2011-2012

OBJECTIUS GENERALS

L’alumnat, en acabar la matèria, ha de ser capaç de:

1. Gaudir de la lectura, tot considerant-la una activitat gratificant per al temps d’oci, i entenent ensems que l’obra literària és un mitjà per accedir a noves visions del món i a noves experiències.

2. Llegir, analitzar, interpretar i valorar textos de diferents gèneres literaris.

3. Conèixer les principals obres de la literatura castellana des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat.

4. Relacionar els moviments literaris i les seves obres més significatives amb: a) els corrents de pensament, b) el context sociohistòric, c) els moviments artístics.

5. Analitzar, comentar i valorar, amb criteri propi, obres significatives de la literatura castellana amb les tècniques pertinents d’anàlisi i utilitzant els conceptes i la terminologia

literària adients.

6. Utilitzar críticament les fonts bibliogràfiques adequades per a l’estudi de la literatura.

7. Fer, amb rigor, monografies i treballs científics sobre temes literaris.

8. Crear diferents tipus de textos a partir de models literaris.

 CONTINGUTS

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Edat Mitjana.

1.1. Narrativa: D. Juan Manuel.

1.2. Poesia tradicional i poesia culta.

1.3. Transició cap al Renaixement: Jorge Manrique, Fernando de Rojas.

2. Segles d’Or.

2.1. Poesia renaixentista: Garcilaso de la Vega.

2.2. Narrativa renaixentista i barroca: El Lazarillo de Tormes. El Buscón.

2.3. Miguel de Cervantes.

2.4. Teatre barroc: Félix Lope de Vega, Pedro Calderón de la Barca.

2.5. Poesia barroca: Francisco de Quevedo, Luis de Góngora.

3. Segle XVIII.

3.1. Literatura il·lustrada i neoclàssica: José Cadalso, Gaspar Melchor de Jovellanos, Leandro Fernández de Moratín.

4. Segle XIX.

4.1. Prosa romàntica: Mariano J. Larra,

4.2. Poesia romàntica: Gustavo A. Bécquer, José de Espronceda.

4.3. Teatre romàntic: Duque de Rivas, Antonio García Gutiérrez, José Zorrilla.

4.4. Narrativa realista: Benito Pérez Galdós, Leopoldo Alas “Clarín”, Emilia Pardo Bazán.

5. Segle XX.

5.1. De principis de segle fins a 1939.

– Narrativa: Pío Baroja, Miguel de Unamuno.

– Poesia: Antonio Machado, Juan R. Jiménez.

– Teatre: Ramón del Valle-Inclán.

– Generación del 27: Federico García Lorca, Jorge Guillén, Rafael Alberti, Luis Cernuda.

5.2. Dels anys quaranta a l’actualitat.

– Narrativa: Carmen Laforet, Miguel Delibes, Camilo J. Cela, Luis Martín Santos, Carmen Martín Gaite, Eduardo Mendoza.

– Poesia: Miguel Hernández, Blas de Otero.

– Teatre: Antonio Buero Vallejo.

6. Literatura hispanoamericana.

6.1. Narrativa: Jorge Luis Borges, Gabriel García Márquez.

6.2. Poesia: Pablo Neruda.

Procediments

1. Lectura expressiva (pauses, entonació, èmfasi) i en veu alta de textos literaris.

2.  Comentari de textos literaris, atenent tant als trets formals com als de contingut.

3. Anàlisi i interpretació d’obres íntegres, utilitzant els mètodes i tècniques d’anàlisi estudiats.

4. Utilització de les diferents fonts bibliogràfiques tradicionals o informàtiques que permeten d’accedir amb rigor a l’estudi de la literatura.

5. Interpretació i resum de textos de crítica literària.

6. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin relacionar els autors/es amb els corresponents moviments literaris i amb el context sociohistòric i cultural.

7. Reconeixement de textos dels diferents moviments i autors/es per mitjà dels seus trets característics.

8. Comparació de textos literaris amb altres codis (plàstic, cinematogràfic) que intentin transmetre els mateixos temes.

9. Producció de textos literaris, a la manera de determinats autors/es i seguint l’estructura del gènere corresponent, però alhora cercant un estil propi d’expressió.

10. Creació de textos breus, partint d’altres preexistents, però modificant-ne el gènere literari o d’altres elements estructurals.

11. Redacció d’un treball monogràfic sobre una obra literària.

12. Exposició oral sobre els conceptes treballats durant el curs.

13. Correcció dels textos propis d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques.

Valors, normes i actituds

1. Curiositat i interès per la lectura de textos literaris, a fi i efecte d’adquirir l’hàbit corresponent.

2. Valoració positiva del fet literari, atenent als aspectes lingüístic, cultural i estètic.

3. Sensibilitat estètica davant de les obres literàries, tot valorant-ne els elements innovadors i creatius.

4. Actitud crítica sobre el contingut ideològic de les obres literàries.

5. Respecte envers totes les manifestacions literàries com a expressió d’idees i sentiments individuals i col·lectius i alhora manifestació de la creativitat humana.

6. Formulació de judicis objectius amb referència als llibres llegits, tot respectant les opinions en dialogar sobre ells.

OBJECTIUS TERMINALS

1. Consultar la bibliografia pertinent en biblioteques, emprant tècniques de cerca digital o integrant, si fa al cas, les informacions procedents de diferents fonts sobre el mateix tema.

2. Relacionar obres, autors/es i moviments literaris amb el context cultural i sociohistòric.

3. Analitzar les analogies i diferències entre dos escriptors/es o entre dos textos de moviments literaris diferents, bo i comparant-ne els elements essencials que els caracteritzen.

4. Distingir en els textos la presència de tòpics literaris o temes reiteratius, tot relacionant-los amb formulacions anteriors i precisant-ne les diferències.

5. Relacionar obres i corrents de la literatura castellana amb altres corresponents de la literatura catalana i universal, tot assenyalant-ne les influències mútues.

6. Confeccionar quadres cronològics i esquemes relacionats amb la producció literària estudiada.

7. Identificar textos de diferents moviments literaris i autors/es, per mitjà dels seus trets característics.

8. Llegir, recitar i dramatitzar textos pertanyents a diferents gèneres literaris amb l’entonació dicció escaients.

9. Comentar aspectes mètrics i recursos expressius de textos literaris.

10. Comentar un text, explicant-ne el tema, l’estructura i els recursos estilístics, mètrics i tècnics significatius.

11. Analitzar, com a mínim, sis obres íntegres, tot valorant-ne l’enriquiment personal aportat.

12. Analitzar una obra narrativa, tenint en compte: tema, significació o sentit de l’obra, personatges, espai, temps, estructura, tècnica, estil, influències en l’obra, valoració crítica i opinió personal.

13. Elaborar monografies sobre els continguts conceptuals del curs, utilitzant la bibliografía amb sentit crític, fent les oportunes referències bibliogràfiques correctament i demostrant tenir criteris propis i personals.

14. Produir textos amb intenció literària, imitant models estudiats i utilitzant els principis temàtics i estètics d’un moviment literari.

15. Crear textos breus, partint d’altres preexistents, però modificant el gènere literari o d’altres elements (personatges de diferent classe social, estructura i final, localització, època, canvi d’enfocament narratiu).

16. Aplicar les normes ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques en la correcció de textos propis.

17. Redactar textos amb adequació, claredat, coherència, cohesió i correcció.

18. Ser conscient dels valors de la literatura, atenent alhora l’aspecte estètic i les possibilitats que ofereix de fomentar els valors humans.

19. Tenir una actitud crítica sobre el contingut ideològic de les obres literàries.

LECTURAS PRESCRIPTIVAS

Literatura castellana (modalitat d’Humanitats i ciències socials)

Promoció 2011

1. Antología poética del Siglo de Oro. *

2. Miguel de Cervantes Saavedra: El Quijote. *

3. Tirso de Molina: El burlador de Sevilla.

4. Benito Péres Galdós: Tormento.

5. Ramón María del Valle Inclán: Luces de bohemia.

6. Ana María Matute: Luciérnagas.

* En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció de capítols o poemes que figura a continuació.

Antología poética del Siglo de Oro (poemas seleccionados)

1. Garcilaso de la Vega, “En tanto que de rosa y azucena”

2. Garcilaso de la Vega, “Si de mi baja lira”

3. Garcilaso de la Vega, “Escrito está en mi alma vuestro gesto”

4. Garcilaso de la Vega, “¡Oh dulces prendas por mi mal halladas”

5. Fray Luis de León, “¡Qué descansada vida…”

6. Fray Luis de León, “Recoge ya en el seno”

7. Fray Luis de León, “Alma región luciente”

8. San Juan de la Cruz, “Noche oscura”

9. San Juan de la Cruz, “Llama de amor viva”

10. San Juan de la Cruz, “Tras de un amoroso lance”

11. Luis de Góngora, “La más bella niña / de nuestro lugar”

12. Luis de Góngora, “Ándeme yo caliente y ríase la gente”

13. Luis de Góngora, “Amarrado al duro banco de una galera turquesca”

14. Luis de Góngora, “Soledad primera”, vv. 1-61

15. Luis de Góngora, “Prisión del nácar era articulado”

16. Lope de Vega, “Mira, Zaide, que te aviso”

17. Lope de Vega, “Suelta mi manso, mayoral extraño”

18. Lope de Vega, “Ir y quedarse y, con quedar, partirse”

19. Lope de Vega, “¿Qué tengo yo que mi amistad procuras?”

20. Lope de Vega, “Un soneto me manda hacer Violante”

21. Francisco de Quevedo, “Érase un hombre a una nariz pegado”

22. Francisco de Quevedo, “¡Fue sueño ayer; mañana será tierra!”

23. Francisco de Quevedo, “Madre, yo al oro me humillo”

24. Francisco de Quevedo, “Si eres campana, ¿dónde está el badajo?”

25. Francisco de Quevedo, “Miré los muros de la patria mía”

Miguel de Cervantes, El Quijote

Capítulos seleccionados

PRIMERA PARTE

PRÓLOGO

CAPÍTULO 1. Que trata de la condición y ejercicio del famoso hidalgo don Quijote de la Mancha.

CAPÍTULO 7. De la segunda salida de nuestro buen caballero don Quijote de la Mancha.

CAPÍTULO 8. Del buen suceso que el valeroso don Quijote tuvo en la espantable y jamás imaginada aventura de los molinos de viento, con otros sucesos dignos de felice recordación.

CAPÍTULO 9. Donde se concluye y da fin a la estupenda batalla que el gallardo vizcaíno y el valiente manchego tuvieron.

CAPÍTULO 20. De la jamás vista ni oída aventura que con más poco peligro fue acabada de famoso caballero en el mundo como la que acabó el valeroso don Quijote de la Mancha.

CAPÍTULO 21. Que trata de la alta aventura y rica ganancia del yelmo de Mambrino, con otras cosas sucedidas a nuestro invencible caballero.

CAPÍTULO 22. De la libertad que dio don Quijote a muchos desdichados que mal de su grado los llevaban donde no quisieran ir.

CAPÍTULO 25. Que trata de las estrañas cosas que en Sierra Morena sucedieron al valiente caballero de la Mancha, y de la imitación que hizo a la penitencia de Beltenebros.

CAPÍTULO 31. De los sabrosos razonamientos que pasaron entre don Quijote y Sancho Panza, su escudero, con otros sucesos.

CAPÍTULO 44. Donde se prosiguen los inauditos sucesos de la venta.

SEGUNDA PARTE

PRÓLOGO

CAPÍTULO 3. Del ridículo razonamiento que pasó entre don Quijote, Sancho Panza y el bachiller Sansón Carrasco.

CAPÍTULO 10. Donde se cuenta la industria que Sancho tuvo para encantar a la señora Dulcinea, y de otros sucesos tan ridículos como verdaderos.

CAPÍTULO 23. De las admirables cosas que el estremado don Quijote contó que había visto en la profunda cueva de Montesinos, cuya imposibilidad y grandeza hace que se tenga esta aventura por apócrifa.

CAPÍTULO 29. De la famosa aventura del barco encantado.

CAPÍTULO 41. De la venida de Clavileño, con el fin desta dilatada aventura.

CAPÍTULO 48. De lo que le sucedió a don Quijote con doña Rodríguez, la dueña de la

duquesa, con otros acontecimientos dignos de escritura y de memoria eterna.

CAPÍTULO 62. Que trata de la aventura de la cabeza encantada, con otras niñerías  que no pueden dejar de contarse.

CAPÍTULO 64. Que trata de la aventura que más pesadumbre dio a don Quijote de cuantas hasta entonces le habían sucedido.

CAPÍTULO 73. De los agüeros que tuvo don Quijote al entrar de su aldea, con otros sucesos que adornan y acreditan esta grande historia.

CAPÍTULO 74. De cómo don Quijote cayó malo, y del testamento que hizo, y su muerte.

CRITERIOS DE EVALUACIÓN

La evaluación es continua. Para aprobar es requisito imprescindible realizar las lecturas prescriptivas.

Como norma general, cada trimestre se realizarán, como mínimo, dos pruebas de contenidos (exámenes sobre el temario y controles de lectura), además de los ejercicios que se consideren pertinentes, que se evaluarán según los siguientes porcentajes:

Pruebas de contenidos: 70%

Ejercicios: 20%

Actitud, participación y asistencia: 10%

Se realizará un examen de recuperación final en septiembre (prueba extraordinaria de recuperación).

Siguiendo la normativa de las pruebas de selectividad, en los ejercicios y exámenes realizados por los alumnos se descontará de la nota la puntuación siguiente:

0’1 por faltas de ortografía, léxico, morfología o sintaxis.

(A diferencia de selectividad, las faltas repetidas sólo penalizarán una vez en los exámenes realizados en el aula.)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s